Hola a tots!!!
Desprès de fer bondat, durant un any, he volgut tornar a provar, les sensacions de fer 1 triatló.
No ha estat fàcil, he tingut un any nefast, i millor passar pàgina, però ja 1 cosa, què, per molt que vulgui oblidar, m' acompanyarà sempre, i és la malaltia autoimmune que tinc, per sort, m' he acostumat a conviure amb ella i acceptar el que tinc. No ha estat fàcil, gens ni mica, però aqui la ment hi fa molt, i la gent del teu costat.
Ara ja fa 1 any, que a part del "lupus", em van diagnosticar també artritis reumatoide,tot va lligat, i amb medicació de per vida, sumant més pastilles a les que ja em prenia.....realment, cada matí semblo pastillera, tutti colori i diferentes formes!!! Com ha canviat el cuentooo!!jajajajaja
Be, doncs, després de fer quasi 1 any que no corro, i de que desde desembre he fet 5 sortides contades en bici i de màxim 35 kilòmetres....vaig decidir provar....
posar a prova les meves cames i també el meu cap....i sense pensar massa, vaig decidir apuntar-me a la XIII triatló de Manresa.
El resultat, ni bé ni malament, vaig acabar,que era l' objectiu primordial per a mi!!!!! i la veritat millor del que m' esperava. Encara que hagués quedat la última, per mi l' objectiu era acabar!!
El sector de natació, l' hagues fet millor sense el neoprè..però com no vaig a guanyar res i ho faig perquè m' agrada...vaig decidir posar-me'l, doncs l' aigua estava ben fresqueta. I cagada pastoreta...unes rampes als bessons espatarrants...flotabilitat canviada, mini-braçades...buff, que malament nedo amb neoprè!!!
El suplici va ser a la bici.....no em bellugava de lloc, i a sobre el vent que ens acompanyava, les cames no m' anaven....i vaig pensar..Dolors;però que vols????, si no entrenes!!!!!?encara massa i tot que estàs fent!! Afluixa, agafa ritme còmode i ves fent, poder em van adelantar 60 persones........i així fins a la transició...
Em poso les bambes i a còrrer, quina sensació més rara, des d' octubre que no fèia res...ni estil, ni braços coordinats...res de res...a córrer com podia...i bé vaig aguantar els 5 km....tot i així, vaig arribar amb unes cames com a pals!!!Bufffff, els genolls i els tormells han aguantat!!! béeeeeeeee, estava eufòrica, tant se val, la posició, el temps...he acabat sense entrenar...tenia raó la reumatologa, només corre a les triatlons que vulguis fer..així no castigaràs les teves articulacions afectades!!! 1 petonarroooooo enorme per la Estefania!!!que porta aguantant-me molt temps!!!
Al final, vaig quedar 35ena de 69 noies, vaig poder puntuar amb la resta de nòies de l' equip, i amb una motivació extra al meu cap....poder no podre correr, però alguna altra triatló caura.
Ens veurem aviat!!!!
